Reparant el passat

Els debats sobre els llegats del colonialisme i els processos d’esclavitud que han sacsejat les perspectives de l’espai públic, els museus i la mateixa societat durant l’última dècada estan conduint a demandes de reparació. Demandes que es concreten a través del reconeixement dels danys, la restitució del patrimoni, la compensació i a través d’un debat social sobre les desigualtats i el racisme a la nostra societat. La complexitat de la materialització d’aquestes demandes és evident, però el repte l’han d’assumir els àmbits institucional, acadèmic i social, especialment a l’Estat espanyol.

Les demandes de reparació i justícia històrica han arrelat a Amèrica, Àfrica i altres països europeus, però encara tenen poques repercussions en el nostre context —ni tan sols després de la resolució del Parlament Europeu del 2019, que instava els estats membres a prendre mesures concretes com ara la restitució del patrimoni o la millora de l’accés als arxius colonials, entre d’altres.

El Museu Etnològic i de Cultures del Món i l’Observatori Europeu de Memòries, liderat per la Fundació Solidaritat UB, co-organitzaren un seminari (octubre 2022) amb l’objectiu de reunir i discutir propostes i projectes concrets en curs, com l’informe “Entre zocos e internados”, sobre l’origen colonial de la col·lecció marroquí del Museu de Cultures del Món, elaborat per l’Observatori de la Vida Quotidiana o la iniciativa Trans-Atlantic Redress Network sobre mesures reparadores als EUA, Holanda i Espanya.