Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social. 1936-1939

2017 – 2020
En temps de revolució els protagonismes canvien. Després del 19 de juliol de 1936, havent aturat el cop d’estat feixista a Barcelona, va arribar el moment del moviment llibertari, articulat al voltant de la Confederació Nacional del Treball (C.N.T.) i la Federació Anarquista Ibèrica (F.A.I.). Gran part de l’economia va ser col·lectivitzada, i aquesta col·lectivització va proporcionar als anarcosindicalistes els mitjans necessaris per a introduir la fotografia en els circuits editorials i propagandístics revolucionaris. Situada en la seu expropiada del Foment del Treball Nacional, a la Via Durruti (actual Via Laietana), la Oficina de Información y Propaganda confederal va crear un arxiu fotogràfic de la revolució social, fruit de la pràctica fotogràfica amateur d’alguns afiliats i dels encàrrecs a professionals, com ara Kati Horna, Margaret Michaelis, Antoni Campañá o els Pérez se Rozas.
La derrota en la guerra va provocar que el 1939 una gran part d’aquell valuós fons documental fos tret a corre cuita de Barcelona i acabés, després d’un atzarós periple per Europa, a l’Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam, a on actualment es troba dipositat.
L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona també conserva algunes d’aquelles fotografies. Ara, quasi un segle després, aquesta exposició ressegueix el rastre de l’arxiu revolucionari i redescobreix unes imatges, la majoria inèdites, que havien quedat en els llimbs de la desmemòria. Redimides de l’oblit, aquestes fotografies afegeixen complexitat al relat històric de Barcelona a través de la força de la mirada obrera, combativa i compromesa de l’anarcosindicalisme.