Pérez de Rozas. Crònica Gràfica de Barcelona (1931-1954)

Després de més de quaranta anys de fotoperiodisme, va morir mentre cobria l’arribada del vaixell Semiramis el 2 d’abril de 1954. Va començar a treballar a la premsa diària l’any 1912 i es va consolidar com a professional una dècada més tard, quan va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona de documentar gràficament la remodelació de la muntanya de Montjuïc durant les obres de l’Exposició Internacional de 1929.

Durant la Segona República, amb la incorporació de Pepe Luis i Carlos —els dos fills grans—, l’activitat professional del patriarca es va convertir en negoci familiar. Per sobre de la singularitat de l’autoria, van continuar firmant les fotografies amb el segell «Pérez de Rozas». A partir de 1932, aquesta firma va quedar vinculada a la Crònica Gràfica, la iniciativa institucional de crear un arxiu fotogràfic sistemàtic i continu de la vida pública de la ciutat. El projecte va constituir l’embrió del que anys més tard havia de ser l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Entre 1936 i 1938, els Pérez de Rozas van treballar per la CNT-FAI documentant les conquestes revolucionàries i la vida a la rereguarda. Després de la guerra, paradoxalment, aquest fet no va ser un obstacle en el seu paper destacat com a reporters gràfics de la Barcelona franquista.

Els tres àmbits de la mostra —Segona República, Guerra Civil i Primer franquisme— comprenen quasi vint-i-cinc anys de la Crònica Gràfica de la ciutat. Durant aquest període, Carlos Pérez de Rozas Masdeu i els seus fills van ser, juntament amb altres professionals, protagonistes de la transformació radical que va experimentar el llenguatge fotogràfic a Barcelona, a Europa i arreu del món.